1. |
Escriure al Cel
04:40
|
|||
Arribarà el dia en què es podrà
encendre i apagar estrelletes amb la mà.
Des de l’altra banda de l’oceà,
gràcies a la llum d’un bell astre,
ens podrem retrobar.
Podrem escriure poemes al cel,
i a la nit fer-los brillar.
Poetes d’arreu, creadors del món,
l’evolució està al vostre favor.
Hi haurà nits fosques,
on al cel un tel opac impedirà
fer arribar l’esperança dels mots
allà on un poeta, un jorn, es desesperà.
També hi haurà nits que serà de dia,
i la claror dels adjectius tallarà el son
a tots aquells que dormen sense saber encara qui són.
I una nit d’enyor, amb mi voldràs parlar:
s’encendran els somnis a l’embolcall de la terra,
i jo, assegut vora un estel llunyà,
faré trametre un punt de llum incandescent des d’una galera.
Perquè si algun fet cert hi ha al món,
és que on hi ha foscor,
és on més brillen les estrelles,
car els il· luminats ho controlen tot,
i han decidit per a ells un cel de foscor.
Tant de bo allà on hi ha més faroles,
comencin a brillar més els estels,
i allà on la fosca es fa evident,
s’hi instal· lin bombetes més potents.
Però, si us plau, que mai enlloc no s’apaguin les estrelles…
|
||||
2. |
Bergerac
08:55
|
|||
A la cel.la llegint,
A la cel.la llegint.
Ningú no es va adonar que l'Ulisses tornà,
camuflat entre captaires,
amaga el seu rostre envellit.
La història ja saps com va:
un que l'èpica és d'homes valents.
Ho dónes per fet (sort que tens)
el Sooooool llueix per tothom
doncs
Jo visc tancat i encadenat (capturat, presoner)
el sol no llueix per mi
Fa poc vaig llegir un altre antic relat,
aquest narra la història de Prometeu
de com va mofar-se de Zeus.
La història ja saps com va:
l'orgull no ens ajuda mai.
|
||||
3. |
El Rei Poruc
03:27
|
|||
Els ocells perduts arrenquen l'escorça
d'uns arbres malalts, els hi manquen arrels.
Sóc un rei vençut d'un altre regne mes enllà i que no ha existit mai.
Venceràn les naus d'un rei que enverina.
Uns boscos cremats, ruta dels immigrants.
Sóc un rei poruc que te el seu regne al mig del cel, no cal manar.
La verema ve i el vi que en faràn
calmarà les aus al cel i a l'infern.
Sóc un rei menut, poruc de perdre el que no té, una mica d'amor.
|
La Meccanica Sonora Barcelona, Spain
LMS was born when ex-members of the group "The Danger Mouse" rockmusic.org/dangermouse/ decided to create a group
based on improvisation and experimentation.
It currently has the following members;
Narcis Passolas: Bass Guitar, Vocals
Gil Roman: Drums, Vocals
Patricia Serrano: Lead Guitar
Eric Valls: Rhythm Guitar, Vocals
... more
Streaming and Download help
La Meccanica Sonora recommends:
If you like La Meccanica Sonora, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp